diumenge, 26 d’agost del 2018


Deixa'm que t'abraci,
deia ella.
El seu cos contra al meu,
pit amb pit, despullats,
la nit ens esperava generosa.
Ella amb el seu paisatge a la vista
i jo amb al meu, tan iguals,
aquest era el nostre espai comú
on cadascun vivia el seu propi present
equidistants del mateix horitzó.

dijous, 23 d’agost del 2018


Gràcies,
va dir Ella.
I jo, com més la conec
més vull saber d'Ella
i com més en sé
més desconeguda em sembla.
Potser, per això,
m'agrade saber
que, estant lluny d'Ella,
compartim un nosaltres.
Els "gràcies" són un degoteig constant,
per Ella tan necessaris i per mi també.

divendres, 17 d’agost del 2018


Tots els colors de la vida bateguen
en un paisatge vibrant,
vigorós i impregnat de somnis!
Va dir Ella.
Em mostrava una part del seu cos,
jo intuïa d'entre les ombres les formes
i la mirada amagada a la nit.
No volia més que el desig de voler
fer immortal el moment del paisatge
que Ella m'oferia i jo somiava
impregnat del seu batec vibrant
amb els colors de la seva vida.

dilluns, 13 d’agost del 2018


Estem més aprop del que penses,
deia Ella.
En realitat sóm dos desconeguts
ho sé jo i Ella també,
ens atrauen petits moments imaginaris
on les nostres vides volen coincidir
i Ella em porta sempre en el pensament
i jo la porto sempre en el meu.

Avui he somiat i tu estaves al meu costat, dormies i has obert els ulls, m'has somrigut i ens hem abraçat, pell contra pell i l...