Deixa'm que t'abraci,
deia ella.
El seu cos contra al meu,
pit amb pit, despullats,
la nit ens esperava generosa.
Ella amb el seu paisatge a la vista
i jo amb al meu, tan iguals,
aquest era el nostre espai comú
on cadascun vivia el seu propi present
equidistants del mateix horitzó.