Una conversa amb la Món ha donat peu a aquest poema... gràcies Món

Vull saber què és l'amor,
va preguntar ell.
"Un sentiment transitori o etern
segons com el gestionem"
va respondre Ella.
Una paleta infinita de colors
on trobar tots els tons,
l'amor en constant evolució,
ho sé jo i Ella també
i la gestionem amb pinzellades d'amor.

Vull tenir les ganes de poder volar,
deia Ella.
Persevera la voluntat per tenir un desig,
ho sé jo i Ella també.
Quedaran les proeses pels herois,
les guerres per vençuts i vencedors
i cada sort del "tan sols" per despertar
i Ella viu la pròpia harmonia i jo li envejo.

Primer tu,
deia Ella.
És el valor de la nostra amistat,
ho sé jo i Ella també,
l'amor ens acompanyarà sempre
i no ens caldrà ser amants,
que aquest seria un altre amor
amb d'altres prioritats
i Ella caminava i jo al seu costat.

No m'estimis tant,
deia Ella.
L'amor és i no distingeix mesures,
ho sé jo i Ella també,
un constant esdevenir de sentiments
i semblen desconeguts i mai viscuts
i són nostres i no tenen definició
i Ella els vol viure i jo l'estimo tant.

"Algunes vegades desitjo
 abraçar el teu cos nu
 enlluernar-me els ulls amb la teva mirada
 i moldejar els teus llavis amb els meus"

Et vull fer l'amor,
deia Ella.
La nit serà el nostre testimoni,
ho sé jo i Ella també,
em deixaré anar entre els seus braços
el plaer perdurarà entre els sentiments
i Ella els mostrarà en els seus ulls i jo en els meus.

Has de passar pàgina,
deia Ella.
Una més d'un llibre escrit entre els dos,
ho sé jo i Ella també,
una vida de pàgines quedarà en blanc
per un futur on l'imaginari inventarà records
i Ella escriu en el seu nou llibre i jo en el meu.

Tinc por de sentir dolor,
deia Ella.
La por i el dolor són part de la vida,
ho sé jo i Ella també,
ens hauria de fer por no tenir por
però la por a voltes és dolor sense raó
i la vol oblidar Ella i la vull oblidar jo.

Un mur envolta el meu cor,
deia Ella.
Imaginària roca indestructible,
ho sé jo i Ella també,
la por al dolor la fa forta
però el cor és amor i s'enamora
i així és ella i així sóc jo.

Aquest és el darrer tren,
deia Ella.
L'estació sempre està oberta,
ho sé jo i Ella també,
com hi ha molts destins
i això, Ella, ho havia oblidat.

No sé qui ets,
deia Ella.
Sóm el que volem veure,
ho sé jo i Ella també,
també el que volem creure
i somia Ella i somio jo
i el desig ens fa ser.

Sóc casi perfecta,
deia Ella.
La perfecció no existeix
ho sé jo i Ella també,
d'existir seria Ella
i això, Ella, no ho sap.