dimecres, 14 de novembre de 2018


Tu me'n ensenyaràs,
va dir Ella.
Ell se'n va posar una entre les dents,
es van tocar de llavis i la van descarnar,
el desig despertava amb el rosec.
Jugaven amb el pinyol boca a boca,
Ella es delia mossegant-li els llavis
i les seves llengues es besaven.
A la taula el desglaç de dos gots de vermut.

dijous, 11 d’octubre de 2018


Sí, vull sentir,
va dir Ella.
Ella era enllà i jo en un enllà diferent al d'Ella,
a tocar els nostres sentiments
i tan lluny la nostra presència.
El desig va quedar embolcallant el cos
amb una hileritat que sentíem incompleta.

dijous, 4 d’octubre de 2018


Fem un brindis amb els ulls,
em va proposar Ella.
Les mirades ens van seduir,
era una lluentor ferma, viva, penetrant...
Les copes s'omplien de desig,
vaig buidar la meva en el ventre d'Ella
i jo bevia d'ell i Ella dels meus llavis.
Els ulls crepitaven en el seus brindis
mentre uns tremolors ens travessaven
la intimitat de la nostra nuesa vestida de plaers.

dimarts, 2 d’octubre de 2018


La meva vida comença avui amb tu,
va dir Ella.
La vida no comença ni acaba
amb ningú ni per ningú,
Ella ho sap i jo ho sé,
però vestits d'amor, les mirades
prenen uns altres tons i la veu
es tenyeix de colors càlids,
les coses deixen de ser coses
per ser els motius dels fets
i el desig és l'únic aliment.
Ens afanem en vestir de diumenge
Ella de color blau horitzó i jo també,
fins que la nit ens despulli i la lluna
ens cobreixi de plaers blancs.

dimecres, 19 de setembre de 2018


Sempre omplirà de desig l'instant,
va dir Ella.
El seu cos seguint una melodia
surant per sobre de les onades
d'un mar que reconeixia seu
esclatant entre ritmes fulgurants
a tocar d'una platja on ell l'esperava.
Ella vestida de desig i jo vestit d'instant
i una lluna salvatge dibuixant els amants.

dijous, 6 de setembre de 2018


Un brindis amb els ulls,
va dir Ella.
Les pestanyes a tocar
d'unes mirades en plena sinceritat
i els llavis com a pròleg de la passió.
Ella abraçant-me i jo abraçant-la,
envoltant el nostre cos contra cos
amb l'alè que desprenia cada carícia.
Érem un sol desig i una sola passió
esperant no llegir l'epíleg del nostre amor.

diumenge, 26 d’agost de 2018


Deixa'm que t'abraci,
deia ella.
El seu cos contra al meu,
pit amb pit, despullats,
la nit ens esperava generosa.
Ella amb el seu paisatge a la vista
i jo amb al meu, tan iguals,
aquest era el nostre espai comú
on cadascun vivia el seu propi present
equidistants del mateix horitzó.

Tu me'n ensenyaràs, va dir Ella. Ell se'n va posar una entre les dents, es van tocar de llavis i la van descarnar, el desig des...