Avui he somiat
i tu estaves al meu costat,
dormies
i has obert els ulls,
m'has somrigut
i ens hem abraçat,
pell contra pell
i la cadència del moment,
la nit ens ha embolcallat
i adormit.
Avui he somiat amb tu
i t'he sentit present,
he despertat sol
amb la teva olor els llençols.

No cal que Ella digui res,
tampoc que les mirades es retrovin
en aquell brindis que tant els fa sentir,
ni el silenci acompanyant les besades
entre carícies impossibles fora d'un somni.
L'espai i el temps no els acompanyen,
ell i Ella en són conscients.
Són un imposible ple de llum
i viure aquesta intensitat els omple,
els reconforta i els hi dóna vida.
Omplen el cossos de sentiments,
aprenen a bategar a l'hora,
a sentir-se un al costat de l'altre
i també l'enyor en la solitud de la nit.
Mai s'han dit un t'estimo,
potser no cal que, Ella i ell, diguin res
ni tan sols parlar de l'amor.
Tot, avui, és suficient.

Un dia, només en demano un,
voldria sentir el pessigolleig
del teu cabell a la meva cara,
en el meu ventre,
a la meva pell sencera.
Enfonsar-hi el meu jo
i sentir el teu tu
ple d'aromes i moments viscuts
fins arribar a tocar el desig
entre les nostres mans
que el present avui ens censura.

Els teus llavis de color grosella dolça
em provoquen com un fruit prohibit.
Desitjo sentir-los en els meus,
oberts com pètals de rosa,
per unir els nostres alens
i deixar-me atrapar per la seva atracció.
Imagino l'escalf del teu desig
penetrant per la meva boca
apropiant-se de cada racó del meu cos
apadessant els sentits d'un cor trencat.
No sé si l'amor serà imperatiu
en aquest moment somiat,
si sé que cada "t'estimo" dit
serà real i un ple de sentiments.

"Sempre queda l'essència a la mà de qui regala roses"

Són paraules d'Ella
escrites avançada la nit
que ell va llegir
amb el primer so del matí.
Va olorar les seves mans,
va sentir aquella essència
i molt més, la presència d'Ella
cobrint tot el seu cos.

"Sempre torna el desig a la pell de qui ha sentit l'amor"

Va respondre ell
avançada la primera llum,
pensant en aquell cos
que encara no ha viscut
i imagina gentil i sensual.

Hi ha un so més bonic que el del teu cor?
Li va dir Ella.
Sí, el del teu cor i el meu bategant a l'hora,
va respondre ell.
I els batecs van ser camins de guspires,
il·luminant moments de plaer
dels cossos, pell contra pell.
Ell farà amb Ella que la nit els hi sigui poesia,
amb l'eròtica del vers, com aquella nit
i tantes per venir i desitgin compartir.

Si els teus llavis  em reciten jo em faré poema...
Va dir Ella.
Les mans d'ell de dies estants
recitaven el cos d'Ella fet poema,
avui començava un nou somni.

"els teus llavis" 

"em reciten"

"em faré poema"

Va ser de matinada quan Ella
amb la mirada el vestia d'amor,
amb la veu acotxava el seu cos
i amb un alè de desitg el va despertar.

Ell la va recitar amb els llavis.