Del Amor...

Un día cualquiera,
un momento inesperado
y piensas en Ella
una y otra vez,
y no es añoranza,
es la seguridad, Ella
esté donde esté,
está pensando en ti
como tu piensas en Ella.
Hoy la Luna mengua
y el Sol aún no lo sé.
Ella no dice nada.

Ella va sentir-se molla
d'una pluja tendra.

I en els seus ulls un desitjat reflexe
Reflexe de llum
Llum que dóna vida
Vida que vol compartir
Compartir moments
Moments de tendresa
Tendresa nescuda al cor
Cor que batega
Batega per la mirada
Mirada d'amor

"Mulla'm de la teva tendresa
crida un silenci enamorat..."

Del reflexe i de la seva llum
De la vida i dels moments
De la tendresa i del cor
Del batec i de la mirada

Plou un amor silent.

Deia Ella, responia jo.

Terra endins, a ponent
arriba la teva brisa, blau mariner
plena de batecs d'amor, vorejant el meu cor
ple de llavors, sembrant camps
de somnis i il·lusions, moments i presents
de carícies que pausadament
besen la terra fèrtil prenent forma de cos
dóna'm vida, fes-me l'amor.

No sé si t'estimo,
va dir Ella.
La vaig abraçar amb força
i Ella em va abraçar amb força,
Els nostres pits es van omplir d'aire
i ens sentiem més aprop que mai.
Vàrem fer-nos l'amor i després
Ella a mi i jo a Ella.
Les nostres mirades es seguien
i sentiem l'amor, però
Ella havia dit "no sé si t'estimo"
i jo, jo vaig dubtar dir "t'estimo"

Tot m'agrada de tu,
va dir Ella.
I també va dir el que sigui,
sempre el que el teu cor dicti.
Ell li va demanar de fer un passeig
agafats de mans o de les cintures.
Tot m'agrada de tu,
va dir Ella.
Ell va recordar un poema del passat

"i de tu tot m'agrada
i no em preguntis perquè t'estimo.
Saps?
M'agrade estimar-te
i m'agrada com m'estimes.

M'agrades"

Ell va voler fer un poema
dins d'un altre poema,
però no es pot fer l'amor
dins d'un altre amor.
Ell té un llibre nou a les mans,
tots els fulls en blanc.
Ell ho sap i Ella també

"i tot m'agrade de tu"
va dir Ella.

Ens imagino en un brindis molt tendra,
va dir Ella amb un xiuxiueig.
Comenci amb la mirada,
segueixi amb el bes,
continuï amb una abraçada íntima
que ens traspassi la roba
per sentir el foc de les pells nues
i acabi en el plaer.
Va voler respondre ell
mentre es miraven i es besaven
amb una abraçada que els despullava
i tendrament tocaven el plaer.

Dormiré abraçada a la teva veu,
va dir Ella.
Ell va passar la nit en vetlla
recitant els poemes
que Ella lluïa a la seva pell.
I tot a cau d'orella
i tot era calma i pausa
i tot va ser el desig d'un somni
una nit d'estiu.

Ella és un encant
i ell la viu encantat.
Ella li regala flors
i de totes Ella la més bella.
Ella és un toll de vida
i ell la viu sencera.
Un percep de l'altre
i dóna el que rep
inconscients, sense més,
és la magnitud del l'atracció.

Em fas sentir molt sensual,
va dir Ella.
Ell la volia descobrir en la foscor.
Els dos van tancar els ulls
per trobar-se amb les seves nuesses
i no els van tornar a obrir
fins que el plaer va tocar l'albada.

T'he esperat tota la vida,
va dir Ella.
"T'he esperat tota la vida"
Era real el seu sentiment
i el reconeixia ple en la mirada...
"T'he esperat tota la vida"
Una expressió coneguda per ell
i sincera, com aquella vegada...
"T'he esperat tota la vida"
Era el moment precís,
ell li demanava paciència
i Ella va xiuxiuejar la frase...
"T'he esperat tota la vida"
Ell la va creure i la va fer seva
com havia fet aquella vegada...
"T'he esperat tota la vida"
Era un altre amor, avui el d'Ella
i ell es va sentir feliç però tenia por.

Aclaparador silenci entre carrers ensordidors,
es preguntava què diria Ella.
Dies sense saber-ne res,
ell esperava les seves paraules
i tot al seu voltant era silenci.
Pensava que, potser, havia estat un somni,
un bell somni o, qui sap, un simple algoritme
que un día, llunyà o proper, resoldria
el misteri de l'amor, tan a tocar a voltes
com tan llunyà a l'hora.
Tancaria els ulls i tornaria a somiar
per tornar a sentir la seva veu,
però abans va cridar...
           

                                     la vull a Ella.

Per tu faria un niu amb la tendresa,
va dir Ella.
Ell va imaginar un camí de clavells
que el portava fins el cau d'Ella,
Ella estaria allà, esperant-lo
per acollir el seu amor en aquell niu
teixit entre els braços d'Ella.
I ell dormiria acotxat entre tendreses
somniant despertar amb la mirada d'Ella.

Ja veus, sóc molt romàntica,
va dir Ella.
Volia compartir la sinceritat dels ulls
fent caure el vel que amaga els sentiments.
Ell li va prendre la mà deixant anar el seu alè
i en el perfil del coll d'Ella la va besar.
Amb una abraçada pit contra pit
i amb l'escalf del silenci un t'estim
Un vel queia mostrant uns sentiments,
els d'Ella i els d'ell, ara compartits.

M'agrada la teva veu,
va dir Ella.
A mi m'agrada pensar
que jo sóc el poema de la seva veu
i que Ella és els versos que escric.
I Ella mai m'ha dit un "t'estimo"
i jo mai li he dit un "t'estimo",
perquè qui sap què
de qui sap com
d'un perquè que Ella guarda
i que jo amago com a un secret.