Et trobo a faltar amor i ho saps,
cada dia que passa la distància em fa mal,
sense el teu amor no sóc res.
Va dir Ella en un suspir.
El no-res existeix,
és d'on partim en l'aprenentatge
de l'estimar fins a poder coincidir.
Va dir ell.
Ella seguia mirant la lluna
i ell seguia buscant en el mar.
Ella i ell creien en l'amor.

Tu me'n ensenyaràs,
va dir Ella.
Ell se'n va posar una entre les dents,
es van tocar de llavis i la van descarnar,
el desig despertava amb el rosec.
Jugaven amb el pinyol boca a boca,
Ella es delia mossegant-li els llavis
i les seves llengues es besaven.
A la taula el desglaç de dos gots de vermut.