Perdut,
et veus perdut
i tot per un poema,
el que vols per a Ella
i es nega a ser escrit.

                  Sentir por
                  saber-ho
                  i callar
M'agrada alguna cosa
d'Ella, el què? és el dubte
i el dubte és la por
i la seguretat

El sentiment és viu, batega,
la vols mirar amb ulls d'amor,
però avui és molt injusta la memòria,
em vol lligat a un passat
que no hauria de ser present.

                  I la por
                  és silenci
                  i tu, com Ella, bategues.

Desperts el somni s'esvaeix,
el desig és real
i els ulls volen fer un brindis
per un present compartit
entre torrades amb oli i sal
o mantega i melmelades,
en aquest avui tot és possible.

Si jo sóc el seu Cel
Ella és el meu Blau.
Sí jo sóc la seva Nit
Ella és els meus Estels.
Sí jo sóc el seu Mar
Ella és la meva Onada.
Som l'un de l'altre l'Univers
del nostre particular Amor.