No cal que Ella digui res,
tampoc que les mirades es retrovin
en aquell brindis que tant els fa sentir,
ni el silenci acompanyant les besades
entre carícies impossibles fora d'un somni.
L'espai i el temps no els acompanyen,
ell i Ella en són conscients.
Són un imposible ple de llum
i viure aquesta intensitat els omple,
els reconforta i els hi dóna vida.
Omplen el cossos de sentiments,
aprenen a bategar a l'hora,
a sentir-se un al costat de l'altre
i també l'enyor en la solitud de la nit.
Mai s'han dit un t'estimo,
potser no cal que, Ella i ell, diguin res
ni tan sols parlar de l'amor.
Tot, avui, és suficient.