Et trobo a faltar amor i ho saps,
cada dia que passa la distància em fa mal,
sense el teu amor no sóc res.
Va dir Ella en un suspir.
El no-res existeix,
és d'on partim en l'aprenentatge
de l'estimar fins a poder coincidir.
Va dir ell.
Ella seguia mirant la lluna
i ell seguia buscant en el mar.
Ella i ell creien en l'amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada