Deia Ella, responia jo.

Terra endins, a ponent
arriba la teva brisa, blau mariner
plena de batecs d'amor, vorejant el meu cor
ple de llavors, sembrant camps
de somnis i il·lusions, moments i presents
de carícies que pausadament
besen la terra fèrtil prenent forma de cos
dóna'm vida, fes-me l'amor.