Perdut,
et veus perdut
i tot per un poema,
el que vols per a Ella
i es nega a ser escrit.

                  Sentir por
                  saber-ho
                  i callar
M'agrada alguna cosa
d'Ella, el què? és el dubte
i el dubte és la por
i la seguretat

El sentiment és viu, batega,
la vols mirar amb ulls d'amor,
però avui és molt injusta la memòria,
em vol lligat a un passat
que no hauria de ser present.

                  I la por
                  és silenci
                  i tu, com Ella, bategues.

Desperts el somni s'esvaeix,
el desig és real
i els ulls volen fer un brindis
per un present compartit
entre torrades amb oli i sal
o mantega i melmelades,
en aquest avui tot és possible.

Si jo sóc el seu Cel
Ella és el meu Blau.
Sí jo sóc la seva Nit
Ella és els meus Estels.
Sí jo sóc el seu Mar
Ella és la meva Onada.
Som l'un de l'altre l'Univers
del nostre particular Amor.

Et trobo a faltar amor i ho saps,
cada dia que passa la distància em fa mal,
sense el teu amor no sóc res.
Va dir Ella en un suspir.
El no-res existeix,
és d'on partim en l'aprenentatge
de l'estimar fins a poder coincidir.
Va dir ell.
Ella seguia mirant la lluna
i ell seguia buscant en el mar.
Ella i ell creien en l'amor.

Tu me'n ensenyaràs,
va dir Ella.
Ell se'n va posar una entre les dents,
es van tocar de llavis i la van descarnar,
el desig despertava amb el rosec.
Jugaven amb el pinyol boca a boca,
Ella es delia mossegant-li els llavis
i les seves llengues es besaven.
A la taula el desglaç de dos gots de vermut.

Sí, vull sentir,
va dir Ella.
Ella era enllà i jo en un enllà diferent al d'Ella,
a tocar els nostres sentiments
i tan lluny la nostra presència.
El desig va quedar embolcallant el cos
amb una hileritat que sentíem incompleta.

Fem un brindis amb els ulls,
em va proposar Ella.
Les mirades ens van seduir,
era una lluentor ferma, viva, penetrant...
Les copes s'omplien de desig,
vaig buidar la meva en el ventre d'Ella
i jo bevia d'ell i Ella dels meus llavis.
Els ulls crepitaven en el seus brindis
mentre uns tremolors ens travessaven
la intimitat de la nostra nuesa vestida de plaers.

La meva vida comença avui amb tu,
va dir Ella.
La vida no comença ni acaba
amb ningú ni per ningú,
Ella ho sap i jo ho sé,
però vestits d'amor, les mirades
prenen uns altres tons i la veu
es tenyeix de colors càlids,
les coses deixen de ser coses
per ser els motius dels fets
i el desig és l'únic aliment.
Ens afanem en vestir de diumenge
Ella de color blau horitzó i jo també,
fins que la nit ens despulli i la lluna
ens cobreixi de plaers blancs.