diumenge, 27 d’octubre del 2019



Aclaparador silenci entre carrers ensordidors,
es preguntava què diria Ella.
Dies sense saber-ne res,
ell esperava les seves paraules
i tot al seu voltant era silenci.
Pensava que, potser, havia estat un somni,
un bell somni o, qui sap, un simple algoritme
que un día, llunyà o proper, resoldria
el misteri de l'amor, tan a tocar a voltes
com tan llunyà a l'hora.
Tancaria els ulls i tornaria a somiar
per tornar a sentir la seva veu,
però abans va cridar...
           

                                     la vull a Ella.






Per tu faria un niu amb la tendresa,
va dir Ella.
Ell va imaginar un camí de clavells
que el portava fins el cau d'Ella,
Ella estaria allà, esperant-lo
per acollir el seu amor en aquell niu
teixit entre els braços d'Ella.
I ell dormiria acotxat entre tendreses
somniant despertar amb la mirada d'Ella.












Ja veus, sóc molt romàntica,
va dir Ella.
Volia compartir la sinceritat dels ulls
fent caure el vel que amaga els sentiments.
Ell li va prendre la mà deixant anar el seu alè
i en el perfil del coll d'Ella la va besar.
Amb una abraçada pit contra pit
i amb l'escalf del silenci un t'estim
Un vel queia mostrant uns sentiments,
els d'Ella i els d'ell, ara compartits.











M'agrada la teva veu,
va dir Ella.
A mi m'agrada pensar
que jo sóc el poema de la seva veu
i que Ella és els versos que escric.
I Ella mai m'ha dit un "t'estimo"
i jo mai li he dit un "t'estimo",
perquè qui sap què
de qui sap com
d'un perquè que Ella guarda
i que jo amago com a un secret.



dijous, 17 de gener del 2019


Tu ets un secret,
el meu dolç secret,
va dir ella.
Ell, murri, silenciós va tancar els ulls
per imaginar-la, a Ella, nua
de paraules, vestida de nit
i va sentir l'alè d'Ella en els seus llavis.
Quan les mirades es van retrobar,
a un somni de distància,
els seus ulls espurnejaven guspires
d'estels unint els seus destins.

dilluns, 17 de desembre del 2018


Perdut,
et veus perdut
i tot per un poema,
el que vols per a Ella
i es nega a ser escrit.

                  Sentir por
                  saber-ho
                  i callar
M'agrada alguna cosa
d'Ella, el què? és el dubte
i el dubte és la por
i la seguretat

El sentiment és viu, batega,
la vols mirar amb ulls d'amor,
però avui és molt injusta la memòria,
em vol lligat a un passat
que no hauria de ser present.

                  I la por
                  és silenci
                  i tu, com Ella, bategues.

Desperts el somni s'esvaeix,
el desig és real
i els ulls volen fer un brindis
per un present compartit
entre torrades amb oli i sal
o mantega i melmelades,
en aquest avui tot és possible.

dilluns, 3 de desembre del 2018


Si jo sóc el seu Cel
Ella és el meu Blau.
Sí jo sóc la seva Nit
Ella és els meus Estels.
Sí jo sóc el seu Mar
Ella és la meva Onada.
Som l'un de l'altre l'Univers
del nostre particular Amor.

Avui he somiat i tu estaves al meu costat, dormies i has obert els ulls, m'has somrigut i ens hem abraçat, pell contra pell i l...