dissabte, 7 de juliol del 2018


Aquest és el darrer tren,
deia Ella.
L'estació sempre està oberta,
ho sé jo i Ella també,
com hi ha molts destins
i això, Ella, ho havia oblidat.

a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Avui he somiat i tu estaves al meu costat, dormies i has obert els ulls, m'has somrigut i ens hem abraçat, pell contra pell i l...

  • (sense títol)
    No cal que Ella digui res, tampoc que les mirades es retrovin en aquell brindis que tant els fa sentir, ni el silenci acompanyant le...
  • (sense títol)
    Avui he somiat i tu estaves al meu costat, dormies i has obert els ulls, m'has somrigut i ens hem abraçat, pell contra pell i l...
  • (sense títol)
    "Sempre queda l'essència a la mà de qui regala roses" Són paraules d'Ella escrites avançada la nit que ell va llegir...