diumenge, 27 d’octubre del 2019



Dormiré abraçada a la teva veu,
va dir Ella.
Ell va passar la nit en vetlla
recitant els poemes
que Ella lluïa a la seva pell.
I tot a cau d'orella
i tot era calma i pausa
i tot va ser el desig d'un somni
una nit d'estiu.






a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Avui he somiat i tu estaves al meu costat, dormies i has obert els ulls, m'has somrigut i ens hem abraçat, pell contra pell i l...

  • (sense títol)
    Un dia, només en demano un, voldria sentir el pessigolleig del teu cabell a la meva cara, en el meu ventre, a la meva pell sencera. E...
  • (sense títol)
    No cal que Ella digui res, tampoc que les mirades es retrovin en aquell brindis que tant els fa sentir, ni el silenci acompanyant le...
  • (sense títol)
    Hi ha un so més bonic que el del teu cor? Li va dir Ella. Sí, el del teu cor i el meu bategant a l'hora, va respondre ell. I els b...