dilluns, 25 de novembre del 2019


Avui he somiat
i tu estaves al meu costat,
dormies
i has obert els ulls,
m'has somrigut
i ens hem abraçat,
pell contra pell
i la cadència del moment,
la nit ens ha embolcallat
i adormit.
Avui he somiat amb tu
i t'he sentit present,
he despertat sol
amb la teva olor els llençols.



dijous, 21 de novembre del 2019




No cal que Ella digui res,
tampoc que les mirades es retrovin
en aquell brindis que tant els fa sentir,
ni el silenci acompanyant les besades
entre carícies impossibles fora d'un somni.
L'espai i el temps no els acompanyen,
ell i Ella en són conscients.
Són un imposible ple de llum
i viure aquesta intensitat els omple,
els reconforta i els hi dóna vida.
Omplen el cossos de sentiments,
aprenen a bategar a l'hora,
a sentir-se un al costat de l'altre
i també l'enyor en la solitud de la nit.
Mai s'han dit un t'estimo,
potser no cal que, Ella i ell, diguin res
ni tan sols parlar de l'amor.
Tot, avui, és suficient.

dimecres, 20 de novembre del 2019


Un dia, només en demano un,
voldria sentir el pessigolleig
del teu cabell a la meva cara,
en el meu ventre,
a la meva pell sencera.
Enfonsar-hi el meu jo
i sentir el teu tu
ple d'aromes i moments viscuts
fins arribar a tocar el desig
entre les nostres mans
que el present avui ens censura.


diumenge, 3 de novembre del 2019



Els teus llavis de color grosella dolça
em provoquen com un fruit prohibit.
Desitjo sentir-los en els meus,
oberts com pètals de rosa,
per unir els nostres alens
i deixar-me atrapar per la seva atracció.
Imagino l'escalf del teu desig
penetrant per la meva boca
apropiant-se de cada racó del meu cos
apadessant els sentits d'un cor trencat.
No sé si l'amor serà imperatiu
en aquest moment somiat,
si sé que cada "t'estimo" dit
serà real i un ple de sentiments.


"Sempre queda l'essència a la mà de qui regala roses"

Són paraules d'Ella
escrites avançada la nit
que ell va llegir
amb el primer so del matí.
Va olorar les seves mans,
va sentir aquella essència
i molt més, la presència d'Ella
cobrint tot el seu cos.

"Sempre torna el desig a la pell de qui ha sentit l'amor"

Va respondre ell
avançada la primera llum,
pensant en aquell cos
que encara no ha viscut
i imagina gentil i sensual.





Hi ha un so més bonic que el del teu cor?
Li va dir Ella.
Sí, el del teu cor i el meu bategant a l'hora,
va respondre ell.
I els batecs van ser camins de guspires,
il·luminant moments de plaer
dels cossos, pell contra pell.
Ell farà amb Ella que la nit els hi sigui poesia,
amb l'eròtica del vers, com aquella nit
i tantes per venir i desitgin compartir.




Si els teus llavis  em reciten jo em faré poema...
Va dir Ella.
Les mans d'ell de dies estants
recitaven el cos d'Ella fet poema,
avui començava un nou somni.

"els teus llavis" 
"em reciten"
"em faré poema"

Va ser de matinada quan Ella
amb la mirada el vestia d'amor,
amb la veu acotxava el seu cos
i amb un alè de desitg el va despertar.

Ell la va recitar amb els llavis.

divendres, 1 de novembre del 2019




Canta una cançó o "dis-me" alguna cosa,
necesito la teva veu si us plau,
va dir Ella.
La seva veu... ell va mirar el cel tan blau,
el terra d'un carrer que, només potser,
Ella havia trepitjat, tan a prop la sentia
com incerta era la seva presència.
Ell en tenia prou amb el desig d'Ella
i Ella en tenia prou sabent seria complaguda.
Canta una cançó o "dis-me" alguna cosa.

diumenge, 27 d’octubre del 2019

Del Amor...

Un día cualquiera,
un momento inesperado
y piensas en Ella
una y otra vez,
y no es añoranza,
es la seguridad, Ella
esté donde esté,
está pensando en ti
como tu piensas en Ella.
Hoy la Luna mengua
y el Sol aún no lo sé.
Ella no dice nada.





Ella va sentir-se molla
d'una pluja tendra.

I en els seus ulls un desitjat reflexe
Reflexe de llum
Llum que dóna vida
Vida que vol compartir
Compartir moments
Moments de tendresa
Tendresa nescuda al cor
Cor que batega
Batega per la mirada
Mirada d'amor

"Mulla'm de la teva tendresa
crida un silenci enamorat..."

Del reflexe i de la seva llum
De la vida i dels moments
De la tendresa i del cor
Del batec i de la mirada
Plou un amor silent.




Deia Ella, responia jo.

Terra endins, a ponent
arriba la teva brisa, blau mariner
plena de batecs d'amor, vorejant el meu cor
ple de llavors, sembrant camps
de somnis i il·lusions, moments i presents
de carícies que pausadament
besen la terra fèrtil prenent forma de cos
dóna'm vida, fes-me l'amor.




No sé si t'estimo,
va dir Ella.
La vaig abraçar amb força
i Ella em va abraçar amb força,
Els nostres pits es van omplir d'aire
i ens sentiem més aprop que mai.
Vàrem fer-nos l'amor i després
Ella a mi i jo a Ella.
Les nostres mirades es seguien
i sentiem l'amor, però
Ella havia dit "no sé si t'estimo"
i jo, jo vaig dubtar dir "t'estimo"





Tot m'agrada de tu,
va dir Ella.
I també va dir el que sigui,
sempre el que el teu cor dicti.
Ell li va demanar de fer un passeig
agafats de mans o de les cintures.
Tot m'agrada de tu,
va dir Ella.
Ell va recordar un poema del passat

"i de tu tot m'agrada
i no em preguntis perquè t'estimo.
Saps?
M'agrade estimar-te
i m'agrada com m'estimes.

M'agrades"

Ell va voler fer un poema
dins d'un altre poema,
però no es pot fer l'amor
dins d'un altre amor.
Ell té un llibre nou a les mans,
tots els fulls en blanc.
Ell ho sap i Ella també

"i tot m'agrade de tu"
va dir Ella.








Ens imagino en un brindis molt tendra,
va dir Ella amb un xiuxiueig.
Comenci amb la mirada,
segueixi amb el bes,
continuï amb una abraçada íntima
que ens traspassi la roba
per sentir el foc de les pells nues
i acabi en el plaer.
Va voler respondre ell
mentre es miraven i es besaven
amb una abraçada que els despullava
i tendrament tocaven el plaer.








Dormiré abraçada a la teva veu,
va dir Ella.
Ell va passar la nit en vetlla
recitant els poemes
que Ella lluïa a la seva pell.
I tot a cau d'orella
i tot era calma i pausa
i tot va ser el desig d'un somni
una nit d'estiu.







Ella és un encant
i ell la viu encantat.
Ella li regala flors
i de totes Ella la més bella.
Ella és un toll de vida
i ell la viu sencera.
Un percep de l'altre
i dóna el que rep
inconscients, sense més,
és la magnitud del l'atracció.









Em fas sentir molt sensual,
va dir Ella.
Ell la volia descobrir en la foscor.
Els dos van tancar els ulls
per trobar-se amb les seves nuesses
i no els van tornar a obrir
fins que el plaer va tocar l'albada.









T'he esperat tota la vida,
va dir Ella.
"T'he esperat tota la vida"
Era real el seu sentiment
i el reconeixia ple en la mirada...
"T'he esperat tota la vida"
Una expressió coneguda per ell
i sincera, com aquella vegada...
"T'he esperat tota la vida"
Era el moment precís,
ell li demanava paciència
i Ella va xiuxiuejar la frase...
"T'he esperat tota la vida"
Ell la va creure i la va fer seva
com havia fet aquella vegada...
"T'he esperat tota la vida"
Era un altre amor, avui el d'Ella
i ell es va sentir feliç però tenia por.














Aclaparador silenci entre carrers ensordidors,
es preguntava què diria Ella.
Dies sense saber-ne res,
ell esperava les seves paraules
i tot al seu voltant era silenci.
Pensava que, potser, havia estat un somni,
un bell somni o, qui sap, un simple algoritme
que un día, llunyà o proper, resoldria
el misteri de l'amor, tan a tocar a voltes
com tan llunyà a l'hora.
Tancaria els ulls i tornaria a somiar
per tornar a sentir la seva veu,
però abans va cridar...
           

                                     la vull a Ella.






Per tu faria un niu amb la tendresa,
va dir Ella.
Ell va imaginar un camí de clavells
que el portava fins el cau d'Ella,
Ella estaria allà, esperant-lo
per acollir el seu amor en aquell niu
teixit entre els braços d'Ella.
I ell dormiria acotxat entre tendreses
somniant despertar amb la mirada d'Ella.










Avui he somiat i tu estaves al meu costat, dormies i has obert els ulls, m'has somrigut i ens hem abraçat, pell contra pell i l...